Excelsior

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nort,
no't deixis dû a la tranquila
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platjes ruins,
dóna'l front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre am les veles sospeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigues exteses
que's moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fòra terres, fòra platja,
oblida-t de tot regrés:
no s'acaba 'l teu viatge,
no s'acabarà mai més...

Aquest ha sigut el poema que jo he recitat durant les sesions de recitació (i tambè el poema d'un parell més de companys...)Unes sesions que s'agafen amb molta il·lusió quant te la proposen ja que veus que podràs compartir amb tothom algún poema que t'agradi molt, i que, a mesura que veus que s'apropa el teu torn i les cames et fan més i més figa comença a "fer menys il·lusió"

Tot i això, he de dir que ha sigut prou maco veure les poesies de tothom, i que, tret d'algún petit entrebanc durant el meu torn, crec que m'he sortit prou bè